Castell de l’Albi

La Vila de l’Albi, situada en un pendent a peu del Castell o palau viril, ja derruït, la trobareu al sud de les Garrigues, ocupant un territori característic de paisatge trencat, on domina l’olivera i l’ametller, alternant amb clapes de bosc i petits horts prop dels rius Set i els Gorgs, que baixen des de la serra de la Llena fins als Plans del Segrià.

La meitat septentrional del terme constitueix la vall de nom Les comes de Vinaixa, que desguassa més avall de les Borges Blanques al torrent de la Femosa, afluent, per l’esquerra del riu Segre.

L’Albi és un municipi amb ganes de projecció a l’exterior, de donar a conèixer i explotar els seus atractius, que són els propis d’un poble de secà carregat d’història i arrelament a la comarca i al país. La seva situació privilegiada, amb un nucli urbà a cinc-cents metres de la sortida 8 de a ‘AP-7, entre les Borges i Montblanc ia tres quilòmetres de l’enllaç amb la N-240 i les facilitats que dóna l’Ajuntament el fan ideal per instal·lar un negoci.

Sens dubte, el que fa més atractiu l’Albi és la seva gent. El seu caràcter acollidor, la capacitat per combinar la tradició de la pagesia amb el caràcter emprenedor de la seva joventut i el sentiment de pertinença a un poble que no renuncia a explotar, sense manies, totes les seves potencialitats.

Del nucli antic es conserven la plaça, el carrer Major amb porxos i el carrer del Call. També destaca l’edifici de l’Ajuntament i la Cooperativa del camp (obra de Cèsar Martinell).

A destacar, que en el seu terme municipal hi ha el conjunt de pintures rupestres anomenat la Vall de la Coma que es troba a 5 km de la població i que van ser declarades bé d’interès cultural del patrimoni històric.

Església De Santa Maria

Aquesta església parroquial data del segle XVIII, és d’estil renaixentista i podeu admirar la seva façana barroca. Consta de tres naus i d’un campanar de 34 m d’alçada. En el seu interior podreu veure la cripta dels barons de l’Albi.

Ermita de Sant Cosme i Sant Damià

Datada del segle XVII va ser restaurada al 1909 i està dedicada als Sants metges Cosme i Damià. És d’una sola nau i al seu interior es guarden pintures dels sants Abdon i Senen i també de Sant Antoni de Pàdua.

Castell de l’Albi

Aquest castell data de l’any 1179yla primera referència es fa en un conveni establert entre el rei Alfons “el Cast” i Guillem de Cervera, on el rei li encarregava diversos castells, entre ells el “castrum de Albio” .Es va construir en estil romànic i després gòtic, tal com es pot veure encara en les restes del celler i de la presó. A partir de l’any 1336 es va engrandir i es va convertir en un dels edificis més sumptuosos de Catalunya. Va ser la reforma feta al final del segle XVI la que el transformà en un palau del més pur estil renaixentista. Els primers barons o senyors de l’Albi van ser Guillem de Timor i la seva dona, que van obtenir aquest títol l’any 1202. Des de llavors, a l’Albi sempre hi ha hagut baró o baronessa. Els Barons de l’Albi van destacar sempre en la història de les nostres terres catalanes, com militars, eclesiàstics i escriptors. Dos barons han estat virreis de l’illa de Sardenya (s.XV) i de la de Mallorca (s.XVII), tres han mort en batalles: Rubinat (1461), Gaeta (1503) i Solsona (1655). Durant les guerres Catalanes, els Senyors del castell van recolzar les pretensions reals del Comte Jaume d’Urgell, del Príncep de Viana, de l’Arxiduc d’Àustria (Carles III) i de Carles VII.

Actualment el castell és propietat de l’ajuntament, que amb una inversió de més d’un milió d’euros, ha dut a terme una exhaustiva excavació arqueològica, i unes obres de consolidació i restauració per a convertir-lo en un centre museogràfic i pluricultural.

Tots aquests llocs, a qual més interessant, es poden visitar concertant les visites amb l’Ajuntament.

Comparte este servicio